lunes, 30 de marzo de 2015

MAL DE ESCUELA

EL PROFESOR IDEAL
Tras muchos años siendo alumno de infinidad de docentes solo unos pocos, contados con la palma de la mano, son aquellos que te marcan realmente. Profesores que destacan sobre la resta y que no realizan un sobreesfuerzo ya que aparentan una pasión por su oficio.
Esta acción le ocurrió a Héctor Bermúdez, él vio que su profesor dando clase, interactuaba con todos ellos por igual y que no trabajaba, sino que disfrutaba. Amaba su profesión y la trataba como tal. Tras tener a ese profesor quiso verse reflejado, que mejor que disfrutar tu profesión y ejercerla de forma casi perfecta.
Esto es una experiencia parecida a la que le sucede a Pennac ya que este profesor interactuaba con todos los alumnos y les hacia útiles, fueran mejores o peores, el conseguía que todos estuvieran entusiasmados con la clase y esto producía resultados positivos en la enseñanza y aprendizaje de la asignatura.
Para ello citamos estos párrafos del cual habla Pennac:
"Que me descubrió como lo que era: un fabulador sincera y alegremente suicida."
"Pasmado, sin duda, ante mi capacidad de forjar excusas cada vez más inventivas para las lecciones no aprendidas o los deberes no hechos, decidió exonerarme de las redacciones para encargarme una novela. Una novela que yo debía redactar durante el trimestre, a razón de un capítulo por semana. Tema libre, pero me rogaba que las entregas llegaran sin faltas de ortografía."
"No creo haber hecho progresos sustanciales en nada aquel año pero por primera vez en toda mi escolaridad un profesor me concedía un estatuto; existía escolarmente para alguien, como un individuo que tenía una línea que seguir y que la podía aguantar duraderamente."
(página 53-54, capítulo II Devenir, del libro ‘’Mal de escuela’’)

Ser un profesor ideal no es nada fácil ya que aparte de tener una buena formación como profesor, tienes que llevarlo dentro y entender a los alumnos, ponerte en su situación y saber cómo llevar a cada uno porque todos no son iguales y cada uno tiene sus problemas. Para llevar todo esto a cabo, hace falta tener amor por esta profesión como les pasa a los pocos profesores de los que Pennac habla muy bien, porque saben llevar perfectamente estas situaciones, saben solucionar cualquier problema con un simple diálogo con el alumno, y aparte de eso disfrutan haciéndolo.
Relacionamos lo dicho con la siguiente cita del cual habla Pennac:
"Solo sé que los tres estaban poseídos por la pasión comunicativa de su materia. Armados con esa pasión, vinieron a buscarme al fondo de mi desaliento y solo me soltaron una vez que tuve ambos pies sólidamente puestos en sus clases, que resultaron ser la antecámara de mi vida. "
"Acompañaban paso a paso nuestros esfuerzos, se alegraban de nuestros progresos, no se impacientaban por nuestras lentitudes, nunca consideraban nuestros fracasos como una injuria personal y se mostraban con nosotros de una exigencia tanto más rigurosa cuanto estaba basada en la calidad, la constancia y la generosidad de su propio trabajo. "
(página 149, capítulo VI Lo que quiere decir amar, del libro ‘’Mal de escuela’’)


jueves, 12 de marzo de 2015

LA EDUCACIÓ

Enllaçant el tema del valor de educar, la classe de hui ha sigut molt productiva i hem aprés sobre el tema de la educació.

La educació és el procés pel qual desarrollem l'aprenentatge mitjançant l'ensenyament.
En quan a l'aprenentatge (A), es tot l'almacenament que s'aprén al llarg de tota la vida (temps), ja siga aprés per u mateix o a través d'una altra persona.
En canvi, l'ensenyament (E) es la capacitat que una persona pot transmitir a altres per a que aprenguen.

Per tant, la educació és la barreja de l'aprenentatge (amb un almacenament molt gran i divers) i l'ensenyament (capacitat més xicoteta) com podem vore en el següent gràfic.



miércoles, 11 de marzo de 2015

QUÈ ÉS EDUCAR?

ASSAIG

El llibre ‘’El valor de educar’’ de Fernando Savater, es una reflexió de la educació desde el seu punt moral.

En quant a la meua opinió, l’objectiu d’aquest autor es donar a conéixer la tarea de l’educador i jo he extret que l’educador ha de aprendre a ensenyar a pensar i aprendre. Aquesta tarea no es fàcil i, encara que diga que en una mala ensenyança també aprenem coses bones, jo crec que no tots estan preparats per a exercir aquesta tarea ja que un bon educador ha de tindre, a més dels coneixements, unes altres destresses per a saber educar, fer pensar i saber portar als alumnes. Un educador no es millor per tindre més coneixements sino per com mostrar i ensenyar als alumnes a aprendre eixos coneixements. Per altra banda, crec que cada professor pot tindre la seua ideología i els seus pensaments, pero com a educador deuria de mostrar uns pensaments neutrals ja que no tots tenim el mateix pensar i podriem tindre algun conflicto.

Al capítol 2 destaca la diferencia de educar e instruïr, la importancia de certs valors que hi ha que tindre, i la experiencia tant com educador, com també com a alumne ja que pots posar-te en la seua situación i saber el que pensa i com deus d’actuar.

En conclusió, el tema d’educar es un compromís molt gran pero per altra banda, es molt bonica perquè eres un referent per als alumnes i tots els dies aprenen de tu mateixa molts coneixements i valors que no sabien, i per aquesta raó, un educador ha de ser ben format en tots els aspectes per a poder fer el mateix amb els seus alumnes.




lunes, 9 de marzo de 2015

EL COS SOCIOCULTURAL

En el nostre póster “El cos sociocultural” volem diferenciar per una part les diferents cultures/èpoques de l’èsser humà on el cultural de bellesa era d’una forma o un altra. Per altra part, volem impresionar a l’observador ensenyant unes fotos que demostren els límits on pot arribar l’èsser humà per a l’exel·lència corporal.

La publicitat fa que en la societat existeixca un ideal de bellesa corporal que arriba a colapsar les capacitats de raonament d’una persona, la qual li porta a fer unes “barbaritats” que arriben a la enfermetat, com es pot observar en el póster.

Per això, en aquest póster hem volgut remarcar un dels problemes que existeix en la societat, intentant concienciar a la gent de que aquesta imatge que mos volen mostrar no té per que ser del tot certa.



jueves, 5 de marzo de 2015

COS - MÀQUINA DE PISTORIUS

Òscar Pistorius es un atleta paraolímpic i olímpic sudafricà que va nàixer sense ningun peroné i als 11 mesos li hagueren de imputar les dues cames. Per aquesta raó, li posaren dues pròtesis de fibra de corbono en les quals ell pogué fer vida normal i lluitar per ser un atleta paraolímpic, i més tard olímpic al ser seleccionat per a les Olimpiades de Londres de 2012.

En tot moment va lluitar per les seues metes seguent sabedor del seu problema, i per eixò, es un gran exemple de valors humans en el que una persona amb qualsevol problema pot apollar-se, animar-se per a tirar endavant i creure que no hi ha res impossible.

Per altra banda, tenim la part oscura de Pistorius en la que fou acusat de l'assessinat de la seua novia (la model Reeva Steenkamp), que segons els testimonis, va morir el dia dels enamorats quan ella volia fer-li una sorpresa i ell li va disparar pensant-se que era un lladre. En un principi, el deixaren en llibertat condicional després de pagar una fiança i perquè la policia no tenia proves suficients. Finalment, va ixir culpable i va ser condemnat a 5 anys de càrcel.

En conclusió, podem dir que els èssers humans estem dividits en la part física per una banda, i la ment per altra, ja que son dues coses distintes en la qual la ment es molt més important que el físic. La mentalitat de cada persona es diferent, fa pensar i portar per el camí bó o roí la qual també poden influir molts aspectes com poden ser socials, familiars... En aquest cas la ment el va portar pel bon camí seguent fort i constant fins que li va jugar una mala passada i tot va canviar.

Espere que aquesta història us haja servit per a reflexionar i tindre una bona mentalitat per a la vida.




lunes, 2 de marzo de 2015

LA EDUCACIÓ, EL MOVIMENT I JO

Aquesta es la primera pràctica que hem realitzat en classe.

Mitjançant el títol de la pràctica ''La educació, el moviment i jo'', hem tingut que fer un dibuix que es relacione amb aquest significat, i jo l'he relacionat en una classe d'Educació Física en la que ens estan explicant com fer bé una sentadilla. Com podem observar en la imatge, enfoquem la educació a la ensenyança de l'educador als alumnes; el moviment el relacionem en l'acció de la sentadilla; i, per últim, el component més important que es el ''jo'', l'interpretem quan el professor demana un voluntari que sapiga fer l'exercici bé, i ''jo'' alçe la mà amb la seguretat de eixir a fer l'exercici ben realitzat.

Després de fer el dibuix corresponent, hem fet una posada en comú tota la classe i hem explicat el perquè hem realitzat cadascú el seu dibuix, i curiosament, molts hem coincidit en que ens em intentat dibuixar a nosaltres mateixa amb els aspectes més destacats de cadascú.

Aquesta pràctica la realitzarem al final de l'assignatura per vore el canvi del punt de vista que tenim al principi, i vore la progressió i millora que hem tingut durant tot el quadrimestre.